La memòria visual compartida 
(Memorare)

Memorare (1) va néixer a partir de les imatges d’una nevada. El cel i la terra es confonien en un fons gris clar i els troncs dels arbres, en funció del punt de vista, creaven diferents formes en un espai sense límits. Mentre que jo vivia aquesta experiència al poble de La Guixa, en Toni Casassas l’experimentava a Estocolm, on estudiava. A partir d’un intercanvi d’imatges i d’idees per correu postal, va sorgir el projecte d’un treball interprofessional de fotografia i pintura.

L’estiu següent vam coincidir en una comunitat rural (2) del Berguedà, on en Toni Casassas havia creat dues instal·lacions efímeres (3): unes columnes de pedres al mig d’una riera i un tronc d’arbre mort pintat de blanc enmig d’una esplanada. Vaig fotografiar les dues escenes des de diversos punts de vista i en diferents condicions de llum.

En les obres finals vam crear una fusió d’imatges amb fotografies, esquemes pictòrics i objectes trobats (pedres, troncs o esquelets d’animals), construint grans plafons amb forma de tapes de taüts. Sense ser-ne del tot conscients, ens havíem immergit en un treball sobre la memòria (4), el record d’un estiu i de molts altres que havíem compartit en aquells entorns. Amb el nom de Memorare (recordar, en llatí) vam “enterrar” aquests records a l’interior d’un Temple Romà.