Arquitectura utòpica i El ventre de l’arquitecte
 (Étienne-Louis Boullée i Peter Greenaway)

Des de fa anys, el cinema i les sèries de televisió han convertit els espais urbans en escenografies cinematogràfiques. Hi ha ciutats més fotogèniques que d’altres, i Roma s’ha consolidat com una de les més emblemàtiques. És en aquesta ciutat on el director Peter Greenaway (1) va situar el seu film The Belly of an Architect (2), un homenatge a la utopia arquitectònica d’Étienne-Louis Boullée (3), un dels arquitectes revolucionaris del segle XVIII.

Des de la perspectiva històrica, una de les característiques estètiques dels arquitectes utòpics era la utilització de la perspectiva frontal. Greenaway, evocant l’estil de Boullée, va filmar frontalment els edificis clàssics i neoclàssics de la ciutat de Roma. Des de la perspectiva del cinema com a concepte, Greenaway construeix una narrativa audiovisual lineal amb forma de xarxa, incorporant referències visuals a l’art i a la cultura clàssica. En l’àmbit de la ficció, el film relata un paral·lelisme entre la forma d’entendre l’arquitectura del protagonista del film—un arquitecte nord-americà—i la visió utòpica del francès Boullée. Finalment, des de la dicotomia mort/vida (4), el títol del film pren un sentit simbòlic: mentre en el ventre de l’arquitecte arrela la mort, en el ventre de la seva esposa germina una vida.