El videomapatge i l’espai tridimensional 
(Kim Simonsson i Pantocrator, Sant Climent de Taüll)

A principis del segle XXI, van començar a projectar-se videomapatges (1) en diferents països, majoritàriament sobre edificis històrics. Aquestes primeres intervencions visuals solien presentar imatges de fantasia, sovint amb desconstruccions i reconstruccions dels elements arquitectònics de la façana. Eren grans produccions videogràfiques desplegades sobre espais tridimensionals que combinaven espectacles de llums, ombres i una vibrant exhibició de colors, generant experiències immersives per als vianants de les metròpolis.

Aquest tipus d’intervencions són exemples evidents d’image management(gestió d’ imatge) i de treball interprofessional, gràcies a la varietat de recursos audiovisuals utilitzats. Des de la perspectiva de la comunicació visual, el videomapatge ofereix una nova manera d’entendre la dimensió del temps, fent visible la transformació i reinterpretació dels espais en temps real.

Aquestes grans produccions van evolucionar en poc temps, cap als micro-mapatges (de menor cost) i la utilització del videomapatge es va consolidar com a recurs docent. L’any 2011, i dins dels actes de Capital Europea de la Cultura, a Turku (Finlàndia), es va inaugurar Temppeli de Kim Simonsson (2). Per a la inauguració els plafons ceràmics de Simonsson es van veure modificats per l’obra minimalista del vídeo-artista Timo Nyman (3). També destaca, des de l’any 2013, la proposta de l’església romànica de Sant Climent de Taüll (4) (Catalunya), on un videomapatge amb multi projecció videogràfica permet reviure els colors originals de l’art medieval (5).