Cap a les “n” dimensions 
(Quàntica)

“L’any 2011, l’Organització Europea per a la Recerca Nuclear va crear Arts at CERN, un programa pioner que reuneix el millor art amb la millor ciència. Gràcies a aquest programa, destacats artistes seleccionats mitjançant un procés competitiu poden accedir al laboratori i treballar-hi junt amb els nostres físics i enginyers. Aquestes interaccions creatives han vist néixer col·laboracions extraordinàries que han esdevingut obres excepcionals expressades dins d’una àmplia varietat d’expressions artístiques”.

“És en el límits del coneixement que l’art i la ciència es troben i s’alimenten l’un de l’altre. Envoltats de misteri, els científics i i els artistes conceben el que és possible i creen a partir del coneixement incomplet dels uns i dels altres. Plegats, claven la mirada en el desconegut, per extreure’n un mapa del que podria ser la realitat. Saben que, tant en la ciència com en les arts, el que anomenem realitat és un mosaic d’idees en canvi permanent, visions que van i venen a mesura que aprenent més coses del món “de dins” i del “de fora”. Els científics i els artistes són, totes dues professions, creadors de mapes, constructors de models del món i del jo. Saben que el valor d’un mapa no és pas en el fet de ser complet (ja que el mapa no hi podria aspirar mai), sinó en el de dur a terme la seva funció, és a dir, permetre orientar-se per saber cap a on hem d’anar”.

“[…] De quina manera determinen el món d’avui les troballes i les teories? Què hi ha més enllà de les claus de la mecànica quàntica? Quines noves ontologies sorgeixen i es modifiquen pels seus postulats? De quina manera expressem la curiositat humana a la llum dels grans experiments? L’exposició “Quàntica” ens aporta un seguit de claus per acostar-nos als principis de la física fonamental, i ho fa per mitjà de la feina creativa conjunta de científics, divulgadors i artistes. L’exposició mostra les obres produïdes durant les residències artístiques al CERN gràcies al programa Collide International, en col·laboració amb FACT. En aquestes obres els artistes interroguen la ciència i ens conviden a emprendre la recerca de l’invisible en el nostre univers quotidià”.

“Les branques del saber que es nodreixen del nou marc conceptual quàntic són moltes. Al món del més petit, la mecànica quàntica dona lloc a la física de partícules elementals, a la física nuclear, a la física atòmica i molecular. Aquests branques limiten amb la complexitat de l’òptica quàntica, de la matèria condensada, de l’estat sòlid. Al món del més gran, necessitem la quàntica en l’astrofísica, en certs aspectes de cosmologia. Els dominis de la mecànica quàntica són extensos, i les seves manifestacions són notables. Hem descobert fenòmens quàntics sorprenents com la superconductivitat, els làsers, les transicions de fase quàntica. Els nivells energètics d’un àtom queden quantitzats; apareixen fenòmens d’interferència, el sorprenent efecte de túnel; albirem aplicacions tan inimaginables com la teleportació quàntica, com la computació quàntica […]"

Part de l’Accelerador de partícules.

CCCB (2019) Quàntica: A la recerca de l’Invisible. Barcelona: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (ed.) (Apartat: Yunchul Kim. Cascada. 2018. P. 93) “L’estudi de les interaccions de les partícules subatòmiques, així com dels seus constituents fonamentals, és la base de la física de les partícules. L’examen d’aquestes connexions en experiments que permeten descobrir-ne els aspectes més visibles és el primers pas per comprendre-les. Yunchul Kim explora en les seves obres el potencial artístic d’aquests comportaments fascinants i reflexiona sobre les propietats de materials experimentals que poden desvelar certes propietats. Per a Kim, els materials amb què es forma la seva obra no són simplement una base formal, sinó que es constitueixen com a objectes d’experimentació i observació dels fenòmens que tenen lloc a un nivell fonamental de la matèria”.

Simulador visual interactiu de partícules. Pantalla tàctil on es recrea la detecció d’algunes partícules subatòmiques, com per exemple el bosó de Higgs.