IA, la nebulosa del futur

Fa uns anys la IA semblava una utopia, però en poc temps, s’ha convertit en una eina de suport en els àmbits de la ciència, l’educació, la cultura i la comunicació. L’any 2023, Noam Chomsky (1) descrivia que la mal anomenada intel·ligència artificial no es podia comparar amb la intel·ligència humana i que aquesta tecnologia revolucionària comportava tants motius d’optimisme com de preocupació. L’any 2013, Howard Gardner (2) explicava com la disrupció de les aplicacions digitals havia generat la polarització entre els detractors i els admiradors de les noves tecnologies.

Des de la perspectiva de la fotografia i el cinema, programaris com Adobe Firefly (3) o OpenAI (4), han trencat les “regles” de la comunicació audiovisual. Permeten transformar les formes i els continguts de les imatges, modificar la il·luminació i les tonalitats de color, o generar visions fotogràfiques inexistents a partir de descripcions textuals. Han alterat, i poden fins i tot invertir, les relacions entre creadors i espectadors, tal com els telèfons intel·ligents han permès que els usuaris de plataformes mòbils siguin alhora emissors i receptors de continguts.

Des de la reflexió històrica, Ernst H. Gombrich (5), en el seu llibre Breu història del món, explicava que a mesura que t’endinses en la història del passat, entres en una nebulosa amb poca informació. Des de la visió post laboral, quan penses en l’evolució del concepte de la IA, és com entrar dins una nebulosa: és difícil imaginar-se el futur per la manca de referents. És com aquells dies que surts al pati de casa, mires el cel i veus núvols negres i blancs en continu moviment, que formen escletxes i que deixen entreveure el cel blau. No saps si plourà o serà un dia ennuvolat o assolellat… I la resposta, com diu la cançó (6): “Això, amic meu, només ho sap el vent. Escolta la resposta dins del vent”.