027

El bucle en la seqüència fotogràfica
 (Duane Michals)

Duane Michals. Things Are Queer. 1973
Duane Michals. Things Are Queer. 1973

Duane Michals (1) va destacar per la seva estètica singular i per la manera de descriure conceptes en les seves fotografies. Per a Michals, el més important d’una imatge no era l’aparença de les coses sinó la seva naturalesa filosòfica (2). Des de 1966 va incorporar la seqüència visual en els seus treballs fotogràfics i, en ocasions, afegia textos manuscrits en les imatges per explicitar les seves preocupacions filosòfiques i metafísiques (3).

La sèrie Things Are Queer, de l’any 1973, és una de les millors seqüències fotogràfiques de la història de la comunicació visual. Mostra una successió d’espais insòlits i crea una narrativa fotogràfica en bucle, una seqüència d’imatges sense fi per a l’espectador. D’aquesta manera coincideix amb la filosofia de Kierkegaard (4) quan aborda el concepte de repetició: un element que impedeix anar més enllà perquè està generat des de l’absurd.

Paraules Clau

Concepte Seqüència visual

Referències

Textos

  • 1. CLAVOARDIENDO (2017) [en línia]. Duane Michals, el hombre que fotografió su pensamiento. Disponible a: < https://clavoardiendo-magazine.com/mundofoto/panorama/duane-michals-hombre-fotografio-pensamiento/ > (Data Consulta: 8 de novembre de 2023)
  • 2. Centre National de la Photographie (1982). Duane Michals. Paris: Collection Photo Poche. Número 12. P. 4.
    “[…]Duane Michals. il l’a répété cent fois: “L’important n’est pas l’apparence des choses, mais leur nature philosophique”. Si pourtant leur nature philosophique allait être leur apparence? L’artiste ni le penseur, en Michals, ne peuvent échapper tout à fait à ce terrible soupçon ” (Renaud Camus: L’ombre d’un double)
  • 3. Centre National de la Photographie (1982). Duane Michals. Paris: Collection Photo Poche. Número 12. P. 3.
    “Les préoccupations philosophiques et métaphysiques dont il fait état avec insistance, à propos de son art, sont discrètement colorées d’une religiosité plus ou moins refoulée, clairement manifestée par le vocabulaire des titres: âme, ciel, Paradis, esprit, fils prodigue, Jésus-Christ, énorme faute […] ” (Renaud Camus: L’ombre d’un double)
  • 4. Ferrater, J. (1971). Diccionario de la Filosofía. Tomo II. Buenos Aires: Editorial Sudamericana. P. 565.
    “ …Pues mientras la repetición en lo natural —y aun la reminiscencia platónica en lo espiritual — se vuelca hacia el pasado, la repetición kierkergaardiana se encamina hacia al futuro. La repetición es engendrada, así, por el absurdo, y por eso es un elemento esencial al cristianismo ”.

Imatges

  • Hacking, J. (2013) Fotografía. Toda la Historia. Barcelona: Blume. (Títol original: Photography. The Whole Story). P. 340.