028
La dimensió del temps en fotografia
En la comunicació visual s’estudia tant la interrelació forma-contingut com la relació espai-temps. L’aplicació del temps, en qualitat de quarta dimensió dins un espai tridimensional, s’ha analitzat en la teoria de la Relativitat (1). S’especula que des de la prehistòria (2), les imatges de les parets de les coves no eren només estàtiques, sinó que algunes estaven pensades per ser vistes en un recorregut temporal (3). Caminar amb la llum de les torxes permetia veure-les com una seqüència visual.
La llum com a metàfora del llenguatge em va inspirar a fer un treball experimental sobre els diferents components de la comunicació visual en la fotografia, entre d’altres, la dimensió del temps i la semiòtica visual. En la seqüència Tempus Fugit es pot observar la metàfora d’un arbre transformat en una porta, amb una fulla caiguda d’una branca. De la fulla només en quedarà el record a la imatge i, amb el temps, els colors del paper fotogràfic es degradaran fins a esdevenir una icona monocolor.
Paraules Clau
Referències
Textos
- 1. Ferrater, J. (1971). Diccionario de la Filosofía. Tomo II. Buenos Aires: Editorial Sudamericana.P. 792-793.
“ En la teoría de la relatividad generalizada, se procede a lo que se llama “fusión del tiempo con el espacio”: el tiempo es una cuarta coordenada o, mejor dicho, espacio y tiempo son coordenadas en un universo tetradimensional. Se ha dicho que ello representa una “especialización del tiempo”, pero debe tenerse en cuenta que la “fusión del tiempo con el espacio” no ha significado en dicha teoría que el tiempo sea concebido como si fuera espacio, en rigor, el universo tetradimensional es más bien un universo de tres más una dimensiones ”.
- 2. Saelind. (@saelind73). Lascaux: The Prehistory of Art. A: YouTube [en línia]. Data de publicació del post 11 Febrer 2023. [Consulta: 12 Novembre 2023]. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=IhfXmueHrU “A 1995 Alain Jaubert film, La Sept Arte - Palette production".
“Lascaux is the most beautiful and the most lavish of all the adorned prehistoric caves. But is there really such a thing as prehistoric "art"? Who were the painters of Lascaux? How to explain the striking stylistic unity of certain clusters, or the contradictions between similar figures that may be painted in different periods? The images themselves can only astonish and provoke questions. Lascaux furnihes evidence of refined knowledge and skill, which reflect a much more capable and complex prehistoric civilisation that we have yet imagined. The technology put to use in this film—computer graphics and special effects—facilitates a deeper investigation of the images. While comparing several hypotheses and expounding on the latest theories, the film also provides an encounter with a mythical, unfathomable site that continues to fascinate us”.
- 3. Arnheim, R. (1979) Arte y percepción visual. Madrid: Alianza Editorial. P. 472.
“La dinámica de una composición sólo será acertada si el “movimiento”de cada uno de los detalles encaja lógicamente dentro del movimiento de la totalidad. La obra de arte se organiza en torno a un tema dinámico dominante, del cual se irradia el movimiento a la extensión entera. Des de las arterias principales, el movimiento fluye hasta los capilares del menor detalle. Es preciso que el tema manifestado en el nivel más alto se extienda hasta el más bajo, y que los elementos pertenecientes a un mismo nivel marchen al unísono. La vista percibe el esquema acabado como totalidad y junto con las interrelaciones de sus partes […]”.
Imatges
- Serie fotogràfica sobre el pas del temps, dins el el projecte La llum com a metàfora del llenguatge.