077
El fotomuntatge i la maqueta generada per ordinador (Albert Speer, John Heartfield i The Man in the High Castle)
Des dels inicis de la fotografia, s’emprava la combinació (1) de diversos negatius en una sola imatge, per suplir les limitacions tecnològiques de l’època. A principis del segle XX, en els projectes arquitectònics es va començar a utilitzar la unió de fotografies i dibuixos en perspectiva (2). Anys més tard, les avantguardes artístiques van fer servir la fusió d’imatges, amb el nom de fotomuntatge (3), com a eina per a la fantasia.
A finals del segle XX, era freqüent la interrelació d’imatges CGI (computer-generated imagery) amb imatges cinematogràfiques reals. La simplificació dels processos informàtics va facilitar la integració de la il·luminació d’elements reals I virtuals (4) en una fotografia.
A tall d’exemple, Albert Speer (5) va crear un fotomuntatge amb la maqueta del projecte Volkshalle; descrivint la imatge de Hitler amb les ombres del faristol, de la semi cúpula que el cobreix i de l’escultura de l’àguila al fons. Des de la ideologia contrària, John Heartfield (6) va dissenyar el fotomuntatge Adolf, der Übermensch: Schluckt Gol und redet Blech. Més recentment, Frank Spotnitz (7) en la sèrie cinematogràfica The Man in the High Castle, va incloure una maqueta CGI del Volkshalle (el projecte nazi que mai es va construir) dins la imatge d’un espai real.
Paraules Clau
Referències
Textos
- 1. Newhall, B. (1983) Historia de la Fotografía: Desde sus orígenes hasta nuestros días. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, S.A. (Títol original: The History of Photography from 1839 to the Present). P. 74.
“Tirar copias múltiples, partiendo de diversos negativos, fue una tarea llevada al extremo por Oscar Gustave Rejlander, […] con una foto alegórica de 1857 titulada The Two Ways of Life (Las dos sendas de la vida). Concibió un vasto escenario en el que desarrollaba una alegoría. Rejlander habría necesitado un enorme estudio y muchos modelos para hacer esa fotografía con un solo negativo. En lugar de ello, requirió los servicios de un grupo de cómicos ambulantes, y los fotografió por partes, a las escalas apropiadas para la distancia del espectador a la que aparecerían. En otros negativos registró modelos del escenario mismo. Hizo un total de treinta negativos, a los que superpuso de tal forma que se combinaran juntos, como un puzzle fotográfico”.
- 2. Riley, T. (2001) Mies in Berlin. New York: The Museum of Modern Art. (Capítol: Andres Lepik. Mies and Photomontage, 1910-38. P. 324)
“In incorporating his drawings in photomontages, Mies took up a form of architectural presentation initially used mainly in competition situations. Around 1900, Friedrich von Thiersch and other architects preparing competition submissions began the practice of mounting a drawing on a photograph of a building’s possible setting, making for greater realism and a more convincing simulation than the standard perspective drawings these images supplemented”.
- 3. Ades, D. (1977) Fotomontaje. Barcelona: Bosch, Casa Editorial, S.A. (Títol original: Photomontage.1976). P. 7.
“El término “fotomontaje”, sin embargo, no fue inventado hasta el final de la primera guerra mundial, cuando los dadaístas berlineses necesitaron un nombre para denominar la nueva técnica de introducir fotografías en sus obras. (El pintor futurista Carrà y el supramatista Malevich habían utilizado fotografías aisladas antes, pero no combinaciones de más de una fotografía o de fragmentos fotográficos, como hicieron los dadaístas.) Este nombre, pues, se divulgó dentro del contexto de un movimiento artístico (o antiartísco), y fue aceptado con rara unanimidad por los dadaístas berlineses, aunque más tarde discutieran sus exactos orígenes históricos dentro del mismo grupo”.
- 4. 050 El canvi en les grans produccions fotogràfiques / The change in large-scale production photography
- 5. BBC: Glancey, J. (2014) [en línia]. La Historia de NIANTIC: Reality made better”. Disponible a: < https://nianticlabs.com/about?hl=in > (Data Consulta: 15 d’abril de 2024)
- 6. Centre National de la Photographie (1987). Photomontages: Photographie experimentale de l’entre-deux-guerres. Paris: Collection Photo Poche. Número 31.
- 7. Frank Spotnitz [en línia]. The man in the High Castle. Disponible a: < https://www.frankspotnitz.com/work/mithc > (Data Consulta: 18 d’abril de 2024)
Imatges
- Counterlight’s Peculiars (2009) [en línia]. The Monster Dome. Disponible a: < http://counterlightsrantsandblather1.blogspot.com/2009/01/monster-dome.html> (Data consulta: 15 d’abril de 2024)
Fotomuntatge amb dibuix i fotografia. Albert Speer. Volkshalle. 1936.
- Ades, D. (2002) Fotomontaje. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, S.A. (Títol original: Photomontage. 1976). Il·lustració 53, P. 51.
Fotomuntatge amb dibuix i fotografia. John Heartfied. Adolf, Der Übermensch: Schluckt Gol und redet Blech (AIZ). 1932.
- The man in the High Castle. [en línia]. Berlin. Disponible a: < https://the-man-in-the-high-castle.fandom.com/wiki/Berlin > (Data consulta: 15 d’abril de 2024)
Fotomuntatge amb cinema i CGI The Man in the High Castle. 2015-2019 (Creador: Frank Spotnitz).