012
El perspectivisme icònic
Com descriu la filosofia perspectivista (1), des d’una visió individual no es pot assolir una base de coneixement objectiva. La fotografia no ha estat mai un element objectiu de comunicació visual. Les imatges són una representació subjectiva (2) d’un moment determinat i poden tenir interpretacions diferents al llarg de la història (3).
En l’etapa d’estudiant, jo practicava la recerca del punt de vista i l’aprenentatge de la semiòtica visual. Per exemple, l’atzar va fer que la pintada del nom del dictador Franco coincidís amb un cartell de cinema. Des del mateix punt de vista, però mirant cap a terra, apareixien dos punts lluminosos: la burilla blanca d’una cigarreta i el logo groc d’un partit polític enganxat al paviment.
Paraules Clau
Referències
Textos
- 1. Ferrater, J. (1971). Diccionario de la Filosofía. Tomo II. Buenos Aires: Editorial Sudamericana. P. 407.
“La reunión de las perspectivas efectivas y posibles daría la imagen verdadera de cada cosa, y sólo ella sería propiamente la verdad absoluta. “De esta manera dice __ dice Ortega y Gasset__la peculiaridad de cada ser, su diferencia individual, lejos de estorbarle para captar la verdad, es precisamente el órgano por el cual puede ver la proporción de realidad que le corresponde. De esta manera aparece cada individuo, cada generación, cada época como un aparato de conocimiento insustituible.” Sólo “yuxtaponiendo las visiones parciales de todos se lograría tejer la verdad omnímoda y absoluta”.
- 2. Fontcuberta , J. (1984) . Estètica Fotogràfica: Selección de textos. Barcelona: Editorial Blume S.A. P. 219-227. Capítol XIX: Otto Steinert (1915-1978): Sobre las posibilidades de creación en fotografía. Texto en Subjektive Fotografie 2, Brüder Auer Verlag, Munich, 1965)
- 3. Keim, J. (1971) La photographie et l’homme: sociologie et psychologie de la photographie. Paris: Castemar.
Imatges
- Reflexions d’estudiant sobre la semiòtica de la imatge, durant les primeres eleccions democràtiques a Espanya.