La meva generació

L’any 1975, el final de la dictadura franquista va comportar un canvi en la semiòtica visual de la imatge de publicitat. Des de la reflexió històrica, les ciutats de la nostra infantesa i adolescència eren molt grises i amb una estètica urbana molt trista. Amb la transició democràtica les parets es van omplir de color i de signes icònics (1), que els partits polítics (en la clandestinitat durant la Dictadura) utilitzaven per apropar-se als electors, que no estaven habituats a les eleccions democràtiques.

Finalitzava la prohibició de la llibertat de reunió i d’opinió, i es manifestaven públicament les diferents idees polítiques, culturals i contraculturals. Les fotografies, com a documents iconogràfics i socials (2), rememoren aquella època en què imperaven els anhels de llibertat. La publicitat d’un perfum amb l’eslògan “Nuestra Generación”, amb persones amb el puny enlaire en blanc i negre darrere la marca del perfum en color, destacava com a rerefons d’una manifestació política (3).