065

La bellesa de la geometria i l’abstracció visual
 (al-Andalus i M.C.Escher)

M.C. Escher. 1927 / Alhambra de Granada. S. XIV. / M.C. Escher.1956
M.C. Escher. 1927 / Alhambra de Granada. S. XIV. / M.C. Escher.1956

L’art musulmà (1), a diferència de l’art cristià (2) romànic i gòtic, es caracteritza per una representació gràfica d’estètica abstracta basada en la geometria i la proporcionalitat numèrica. L’Al-Andalus va deixar a la península Ibèrica un llegat arquitectònic de gran bellesa, amb construccions i decoracions d’interiors on cercles i formes poligonals es ramifiquen i es multipliquen en l’espai. La Mesquita de Còrdova (3) i l’Alhambra de Granada (4) són exemples significatius d’aquesta època.

Escher (5) va quedar captivat per l’art islàmic i va estudiar en profunditat els murs de l’Alhambra. El seu coneixement de la geometria i de les matemàtiques, juntament amb l’observació de les formes regulars dels cristalls que es troben a la natura, li va permetre entendre l’art clàssic musulmà i desenvolupar les seves pròpies regles en els seus gravats.

Sense cap mena de tecnologia, Escher imaginava i calculava la distribució de les seves figures dibuixant dins un paral·lelogram semblant a les tessel·les àrabs (6). Escher destacava per la seva sorprenent imaginació matemàtica (7). Avui dia, amb l’ús dels programaris de dibuix, la imatge digital i l’avanç de la IA en les tècniques de comunicació visual, hauria pogut treballar amb dibuixos i fotografies.

Referències

Textos

  • 1. Sureda, J. (1990) L’Edat Mitjana: Bizanci. Islam. Història Universal de l’Art. Volum III. Barcelona: Editorial Planeta. (Capítol Conceptes i principis de l’art islàmic: La bellesa i l’art. P. 126)
    “…l’art musulmà és un art més intel·lectual que no emocional, un art més conceptual que no realista, un art que no cerca, però, la bellesa fora de les coses, sinó en l’adequació de la forma a la pròpia essència i funció”.
  • 2. 086 Les il·lusions visuals i les il·lusions metafísiques/ Visual illusions and metaphysical illusions
  • 3. Surera, J. (1990) L’Edat Mitjana: Bizanci. Islam. Història Universal de l’Art. Volum III. Barcelona: Editorial Planeta. P. 190.
  • 4. Surera, J. (1990) L’Edat Mitjana: Bizanci. Islam. Història Universal de l’Art. Volum III. Barcelona: Editorial Planeta. P. 136.
  • 5. Fundació “la Caixa” (ed.) (2004) Exposició: Escher, la vida de les formes. Barcelona: Fundació “la Caixa”. P. 33 - 44.
    (Eva Vila: Els jocs de la imaginació matemàtica. P. 35-37) “[…] Escher capgira en els seu gravats les coordenades acceptades com a regles i crea un nou joc per mostrar-nos-en unes altres. Qui no ha quedat alguna vegada perplex davant dels seus dibuixos? Al principi sembla possible trobar una solució a les paradoxes que perceben els nostres ulls, però, de sobte, se’ns fa evident la inversemblança de certes figures i ens trobem desorientats enmig d’una superfície coberta de peces repetides, encaixades com en un mosaic o en un trencaclosques. Més d’una vegada l’observador es pregunta en què duria pensar Escher quan dibuixava aquelles formes. La resposta es ben simple: en matemàtiques”.
  • 6. CARROGGIO (ed.) (2000) Fotogra(fi)ando las matemáticas. Barcelona: Carrogigio S.A. de Ediciones. P. 218 (Rafael Pérez Gómez. Departamento de matemática Aplicada. Universidad de Granada: Teselaciones euclídeas)
    “… en un deseo de manifestar con el lenguaje de la geometría en la existencia de “la Unidad” (Allah) dentro de “la multiplicidad”, agotaron las estructuras planas posibles. Ésta es la razón primera de la decoración geométrica en la arquitectura islámica. Al existir la prohibición coránica de hacer figuraciones de Allah, se recurre a un lenguaje abstracto de formas geométricas para la decoración tanto en la arquitectura religiosa como en la del “poder”. En ella se usa la llamada tesela básica como unidad), que es extendida a todo el plano mediante los elementos de simetría del grupo cristalográfico correspondiente”.
  • 7. 056 La imaginació matemàtica en la creació visual/ Mathematical imagination in visual creation

Imatges

  • Fundació “la Caixa” (ed.) (2004) Exposició: Escher, la vida de les formes. Barcelona: Fundació “la Caixa”. P. 102 (Figura 30, Xilografia a fibra)
    M.C. Escher. Processó a la cripta. 1927.
  • ALHAMBRA Y GENERALIFE (2017) [en línia]. El Museo de la Alhambra para colorear. Disponible a: < https://www.alhambra-patronato.es/museo-alhambra-colorear > (Data Consulta: 7 de març de 2024)
    Alhambra de Granada. Mosaicos. Segle XIV.
  • Fundació “la Caixa” (ed.) (2004) Exposició: Escher, la vida de les formes. Barcelona: Fundació “la Caixa”. P. 143 (Figura 75, Xilografia a fibra)
    M.C. Escher. Partició. 1956.