064

La representació de l’espai i el temps en una imatge plana
 (Picasso, David Hockney i Enric Miralles)

Picasso. Horta d’Ebre. 1909 / David Hockney. Paris. 1985 / Enric Miralles. San Giorgio, Venecia. 1998
Picasso. Horta d’Ebre. 1909 / David Hockney. Paris. 1985 / Enric Miralles. San Giorgio, Venecia. 1998

El cubisme (1) va ser un dels moviments més transgressors de l’estètica abstracta de principis del segle XX. Descrit com a cubisme geomètric o com a poètica de la discontinuïtat (2), les reflexions teòriques d’aquest procediment de treball van anar més enllà d’un simple canvi estètic. No només van suposar un trencament amb la visió monocular en la composició d’un dibuix, sinó que van introduir múltiples punts de vista dins un sol quadre. A més, aquest moviment va explorar la dimensió del temps, tant en la construcció com en la percepció d’una imatge.

Molts creadors i seguidors han adoptat aquesta forma de comunicació visual en disciplines com la pintura, la fotografia i l’arquitectura. Per exemple, Picasso (3) va ser un dels pioners del cubisme amb les pintures que va realitzar al poble d’Horta el 1909. El pintor Hockney (4), admirador de Picasso, va dissenyar collages fotogràfics amb components cubistes. Miralles (5), influenciat per Hockney, va aplicar aquesta metodologia de desconstrucció de l’espai en l’elaboració de projectes arquitectònics.

Paraules Clau

Dimensió del temps Estètica abstracta Punt de vista

Referències

Textos

  • 1. Gombrich, E.H. (2002) Arte e Ilusión: Estudio sobre la psicología de la representación pictórica. Madrid: Editorial Debate, S. A.(Títol original: Art and Illusion. A Study in the Psycology of Pictorial Representation. 1959). P. 239.
    “El cubismo ha sido explicado a veces como una tentativa extrema de compensar las insuficiencias de la visión monocular. El cuadro encierra indicios que sólo podríamos percibir mediante el movimiento o el tacto. El cuadro encierra indicios que sólo podríamos percibir mediante el movimiento o el tacto. Se nos obliga a ver el contorno de la mesa incluso debajo o detrás de los objetos, y puede sostenerse que eso corresponde a nuestra experiencia en la vida real, donde siempre conservamos la consciencia de que existen objetos medio escondidos por otros. […] La idea de que el mundo visible de nuestra experiencia es una construcción hecha con recuerdos de movimiento, tacto y visión justificaba el experimento de prescindir de la convención del ojo único e inmóvil, e incluso de mostrar varios aspectos de un objeto en un solo cuadro”.
  • 2. Suàrez, A.; Vidal, M. (1989) El segle XX. Història Universal de l’Art. Volum IX. Barcelona: Editorial Planeta. (Capítol: Cubisme: la poètica de la discontinüitat. P. 124-141.
  • 3. Cirici, A. (1981) Picasso: La seva vida i la seva obra /Su vida y su obra Madrid: N. Editorial, S.A.. P. 97-107 (Apartats: El cubisme Analític/ El cubisme Sintètic)
  • 4. Fundació Caixa de Pensions. (1985) Hockney Fotògraf. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions. (Text Sobre la Fotografía. David Hockney). P. 20-21.
    “[…] jo sabia que feia unes fotografies que no s’havien de veure amb la mirada fixa, que es podien mirar d’una altra manera. Hi podies moure la vista moure la vista, les podies veure de moltes maneres: cada vegada que tornaves a mirar semblaven diferents. Vaig advertir que les coses poden adoptar un nombre enorme de permutacions. […] Amb una fotografia normal, hauria estat impossible aconseguir que tot, des del primer pla fins a l’últim, estigués ben enfocat. Però nosaltres mai no veiem res desenfocat. La nostra vista es mou d’una banda a l’altra, es mou en l’espai i en el temps i reajusta contínuament el seu enfocament”.
  • 5. Homenaje a Enric Miralles: Lopes, L. (2015) [en línia]. Las fotocomposiciones de Enric Miralles. Disponible a: < https://homenajeaenricmiralles.wordpress.com/2015/01/21/las-fotocomposiciones-de-enric-miralles/ > (Data Consulta: 2 de març de 2024)

Imatges

  • Suàrez, A.; Vidal, M. (1989) El segle XX. Història Universal de l’Art. Volum IX. Barcelona: Editorial Planeta. P. 131.
    Picasso. Fàbrica a Horta d’Ebre. 1909.
  • Bover, A. Fotografia d’urbanisme: anàlisis de la imatge fotográfica en la comunicación visual d’un espai urbà. Regot, J. (Director). Tesi doctoral, Departament d’Expressió Gràfica Arquitectònica, UPC, 2011. (Figura 3.28 ) P. 146.
    David Hockney. Place Furstenberg. Paris. 1985 .
  • Homenaje a Enric Miralles: Lopes, L. (2015) [en línia]. Las fotocomposiciones de Enric Miralles. Disponible a: < https://homenajeaenricmiralles.wordpress.com/2015/01/21/las-fotocomposiciones-de-enric-miralles/ > (Data Consulta: 2 de març de 2024) (Figura 20. Fotocomposición con la escalinata de San Giorgio, Venecia. Concurso para el Instituto de Arquitectura de Venecia, segunda fase, 1998)
    Enric Miralles. Fotocomposición con la escalinata de San Giorgio, Venecia. 1998.