071

La llum Rembrandt en la fotografia (Rembrandt Harmenzoon van Rijn i Gaspard-Félix Tournachon)

Rembrandt van Rijn: Johannes Wtenbogaert. 1633; Maria Trip?. 1639/ Gaspard-Félix Tournachon (Nadar): Gioacchino Rossini, vers 1855-1856; Sarah Bernhardt, vers 1860-1865
Rembrandt van Rijn: Johannes Wtenbogaert. 1633; Maria Trip?. 1639/ Gaspard-Félix Tournachon (Nadar): Gioacchino Rossini, vers 1855-1856; Sarah Bernhardt, vers 1860-1865

Els primers estudis de fotografia utilitzaven llum natural i estaven situats a la part superior dels edificis. Comptaven amb unes vidrieres al sostre i en una de les parets laterals de l'estudi orientada a nord (1). Aquesta orientació permetia mantenir una il·luminació constant al llarg del dia ja que evitava les interferències de la llum solar directa a l’interior de l’espai. Per contra, l’absència de llum solar directa reduïa la potència lumínica, fet que obligava les persones retratades a romandre immòbils durant uns segons per evitar que la imatge quedés moguda.

Els primers retrats eren una mimesis de l’estètica realista pictòrica, prenent com a principal referent Rembrandt (2), per la seva mestria en la representació dels clars i foscos tant en els subjectes com en el fons de les seves obres.

Els primers fotògrafs controlaven aquests contrastos mitjançant la posició del subjecte davant la càmera i la distribució estratègica d’unes cortines sobre les vidrieres de l’estudi. Un exemple destacat de fotògraf especialitzat en el retrat és Gaspard-Félix Tournachon, més conegut com a Nadar (3). La denominada “llum Rembrandt”(4) es consolidaria com a referència en el retrat fotogràfic i passaria a formar part del lèxic fotogràfic al llarg de la història de la fotografia.

Referències

Textos

  • 1. Petzold, P. (1973) La iluminación en el retrato. Barcelona: Ediciones Omega, S.A. (Títol original: Light on People). P. 142.
    “El estudio acristalado proporcionaba protección contra el tiempo y un cierto control de la iluminación. Todos los escritos recomendaban aberturas hacia el NO desde el NE al N, con una vista continua del cenit al horizonte para que el ángulo de la luz y su intensidad pudiesen modificarse con la posición del sujeto y por las persianas que cubrían el acristalado. Se evitaban los estudios con fachada al S por la excesiva intensidad de la luz y su variabilidad. Para las variaciones debidas al paso de las nubes ante el sol las persianas resultarían ineficaces y el sol directo sobre el sujeto daría una iluminación dura e incontrolable”.
  • 2. Morales, J. L. (1989) Barroc i Rococó. Història Universal de l’Art. Volum VII. Barcelona: Editorial Planeta. (Capítol: Rembrandt. P. 352-361.
    “[…] el clarobscurisme de Rembrandt anà adquirint les seves característiques especials a base de contorns en els quals la llum es dilueix en tamisos de subtilíssimes lluïssors, atmosferes fantàstiques i clarors misterioses que recullen les seves figures minucioses, d’execució exquisida”.
  • 3. Carone-Chenz, W. (1980). Le Portrait. Paris: Editions Denoël-Filipacchi. (Le premier grand portraitiste français: Nadar. P. 18-19)
  • 4. Petzold, P. (1973) La iluminación en el retrato. Barcelona: Ediciones Omega, S.A. (Títol original: Light on People) (La iluminación a lo Rembrandt P. 140)

Imatges

  • Rijksmuseum [en línia]. Johannes Wtenbogaert, Rembrandt van Rijn, 1633. Disponible a: < https://www.rijksmuseum.nl/nl/rijksstudio/historische-personen/johannes-wtenbogaert/objecten#/SK-A-4885,1 > (Data Consulta: 28 de març de 2024)
  • Rijksmuseum [en línia]. Portrait of a Woman, Possibly Maria Trip, Rembrandt van Rijn, 1639. Disponible a: < https://www.rijksmuseum.nl/en/my/collections/56952--meg-den-hartog/rembrandt/objecten#/SK-C-597,2 > (Data Consulta: 28 de març de 2024)
  • Centre National de la Photographie (1982). Nadar. Paris: Collection Photo Poche. Número 1. Figura 35.
  • Centre National de la Photographie (1982). Nadar. Paris: Collection Photo Poche. Número 1. Figura 115.