La llum Rembrandt en la fotografia (Rembrandt Harmenzoon van Rijn i Gaspard-Félix Tournachon)

Els primers estudis de fotografia utilitzaven llum natural i estaven situats a la part superior dels edificis. Comptaven amb unes vidrieres al sostre i en una de les parets laterals de l'estudi orientada a nord (1). Aquesta orientació permetia mantenir una il·luminació constant al llarg del dia ja que evitava les interferències de la llum solar directa a l’interior de l’espai. Per contra, l’absència de llum solar directa reduïa la potència lumínica, fet que obligava les persones retratades a romandre immòbils durant uns segons per evitar que la imatge quedés moguda.

Els primers retrats eren una mimesis de l’estètica realista pictòrica, prenent com a principal referent Rembrandt (2), per la seva mestria en la representació dels clars i foscos tant en els subjectes com en el fons de les seves obres.

Els primers fotògrafs controlaven aquests contrastos mitjançant la posició del subjecte davant la càmera i la distribució estratègica d’unes cortines sobre les vidrieres de l’estudi. Un exemple destacat de fotògraf especialitzat en el retrat és Gaspard-Félix Tournachon, més conegut com a Nadar (3). La denominada “llum Rembrandt”(4) es consolidaria com a referència en el retrat fotogràfic i passaria a formar part del lèxic fotogràfic al llarg de la història de la fotografia.