061
La metàfora visual de l’intangible
En el projecte La llum com a metàfora del llenguatge vaig experimentar i aprofundir en l’ús de diferents tipus de llum, explorant, en línies generals, la interrelació entre la llum principal i les llums secundàries, així com la utilització de gobos (1) i diversos panells reflectors.
Des d’un punt de vista conceptual, una porta vella de fusta servia com a suport visual per elements diversos, com ara una projecció de text amb diapositives, un llibre, una foto, una pedra o elements naturals inerts. Des de la visió estètica, vaig recuperar imatges del projecte Memorare (principalment imatges de núvols) i vaig fer incursions cap a l’àmbit de la poesia visual.
A vegades conscientment, altres no, cercava la metàfora visual des de la mirada interior per explicar allò que és difícil de transmetre amb paraules o imatges. En concret, es tractava d’evocar un Equivalent (2) emocional vinculat a la tristesa.
Referències
Textos
- 1. Stroebel L.; Zakia R. (1993) Encyclopedia of Photography.Third Edition. Boston, London: Focal Press. P. 336.
“A small opaque panel, typically mounted on a boom stand, that is used to shade the light from an area of a subject or to shade a camera lens from direct light that could cause undesirable flare ”.
- 2. Fontcuberta , J. (1984). Estètica Fotogràfica: Selección de textos. Barcelona: Editorial Blume S.A. P. 211-217. Capítol XVIII: Minor White (1908-1976). B. Equivalencia: tendencia perpetua. (Publicado originariamente en P.S.A. Journal, n. 7, 1963)
“Cuando una fotografía funciona para una persona determinada como equivalente, podemos decir en ese momento, y para esa persona, la fotografía actúa como un símbolo, o juega rol de una metáfora, de algo que está más allá de lo fotografiado. […] Algunos fotógrafos contemporáneos, […] captan de buena gana el hecho de que las fotografías son espejos de algún estado o sentimiento interno dels espectador. Ellos se incluyen como espectadores de sus propias fotografías y espectadores de los objetos que han seleccionado. Aceptan la verdad de que las fotografías actúan como catalizadores y, por tanto, son una etapa en el proceso y no un producto terminado. Recuerdan que una imagen mental en el cerebro del espectador es más importante que la fotografía misma”.
Imatges
- En la primera fotografia està projectada, al darrera de la porta, una diapositiva amb la reproducció de la primera frase d’un text del filòsof Ignasi Roviró: “Li vessa una llàgrima”. Un text que apareix també en les imatges del post 030. La llum com a metàfora del llenguatge. Una llum secundària, reflectida en un panell daurat, proporciona una lleu llum groguenca sota el pestell de la porta.
- En la segona imatge la llum principal ressalta alguns objectes, mentre els altres elements de la composició queden en la penombra. Destaquen una pedra amb forma triangular i una imatge blanc i negre: una fotografia d’un núvol amb forma antropomòrfica, de perfils difuminats, que es va fer servir en el projecte Memorare.
- En la tercera fotografia, sota l’escletxa d’una llum blanca rasant sobre la porta, la llum reflectida en un panell daurat aclareix la fotografia d’un llibre. Una imatge del txec Jan Saudek, amb el rostre d’una dona a qui li cau una llàgrima per les galtes tenyida de negre per la desfeta del maquillatge que li perfila els ulls. (Saudek , J. (1983). Le monde de Jan Saudek: Photographs. Gèneve: RotoVision, S. A. P. 130)