060
Les imatges de núvols i els equivalents emocionals (Alfred Stieglitz i Minor White)
Al segle XIX, la història de la fotografia es caracteritza per un continu canvi en els processos fotoquímics. Els primers materials fotogràfics tenien dificultats per captar escenes amb elements en moviment ja que eren poc sensibles a la intensitat de la llum, així com per plasmar la forma dels núvols, ja que els blancs i els blaus es registraven amb la mateixa tonalitat. Gustave Le Gray (1) seria un dels pioners en fotografiar el moviment de les onades del mar amb el cel ennuvolat, fusionant dues imatges captades per separat en una de sola. Per la seva banda, Charles Marville (2) va experimentar des del seu estudi a París amb diferents materials per obtenir definició de la forma dels núvols, creant imatges de cels ennuvolats sobre el perfil de la ciutat.
Al segle XX, la història de la fotografia és la narració de l’evolució del concepte i la singularitat de la imatge fotogràfica. Alfred Stieglitz (3) definia el concepte d’Equivalent per descriure emocions des de les fotografies de núvols. Més enllà d’aquesta idea, Minor White (4) afirmava que cal tenir en compte els Equivalents tant dels autors com dels espectadors, ja que la mirada interior d’un creador no sempre coincideix amb les emocions que pot experimentar qui observa la imatge.
Paraules Clau
Referències
Textos
- 1. Coe, B. (1977) Le premier siècle de la Photographie. Lausanne: Edita S.A. (Títol original: The Birth of Photography)
- 2. Los Grandes Fotografos (2018) [en línia]. Charles Marville (1813-1879) a: < http://losgrandesfotografos.blogspot.com/2018/01/charles-marville-1813-1879.html > (Data Consulta: 25 de febrer de 2024) # 032 L’ evolució de las ciutats i la fotografia / Evolution of cities and photography
032 L’ evolució de las ciutats i la fotografia / Evolution of cities and photography
- 3. Newhall, B. (1983) Historia de la Fotografía: Desde sus orígenes hasta nuestros días. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, S.A.(Títol original: The History of Photography from 1839 to the Present). P. 171.
“Stieglitz eligió un tema sobre el que no había control posible: el cielo y las nubes […] Llamó “equivalentes” a esas fotos, y las dispuso en series con otras fotos de contenido expresivo […] Las entendió como equivalentes a sus pensamientos, a sus ideas y aspiraciones, a sus desilusiones y temores. Vistas objetivamente, muchas de esas bellas fotos, con sus negros profundos, sus grises variados, sus blancos incandescentes, nos deleitan por la sola belleza de la forma”.
- 4. Fontcuberta , J. (1984). Estètica Fotogràfica: Selección de textos. Barcelona: Editorial Blume S.A. P. 213. Capítol XVIII: Minor White (1908-1976). B. Equivalencia: tendencia perpetua. (Publicado originariamente en P.S.A. Journal, n. 7, 1963)
“Los mecanismos por los cuales una fotografía funciona como un equivalente en la psique del espectador son los mecanismos familiares que los psicólogos llaman “proyección” y “empatía”. En el mundo del arte el fenómeno correspondiente es llamado “formas” y “figuras expresivas”. En el mundo de la fotografía la gran cantidad de espectadores permanece tan identificada con el objeto que se queda sin conocer las cualidades “expresivas” de las figuras y de los colores, o se queda temerosa de dejarse llevar y responder a los colores y figuras expresivas, es decir, al diseño de la experiencia pictórica. Afortunada o desafortunadamente, depende de cuál sea el caso, el espectador contemporáneo de fotografías casi siempre responde inconscientemente al diseño fijado en las fotografías ”.
Imatges
- Moma [en línia]. Alfred Stieglitz: Equivalent 1923 a: < https://www.moma.org/collection/works/44722 > (Data Consulta: 25 de febrer de 2024)
- White, M. (1978) Rites & Passages. New York: Aperture Foundation, Inc. P. 85.