029
La natura morta per dones i homes (Fede Galizia i Toni Catany)
Les natures mortes fotogràfiques (1) prenen com a referent les natures mortes pictòriques d’estètica realista. Van destacar en aquest gènere els pintors del segle XVII (2) amb composicions d’elements inerts i casolans, descrits amb gran precisió i delicadesa. En fotografia és un gènere utilitzat, principalment, en l’àmbit de la imatge de publicitat i industrial; però també té un espai destacat en la fotografia artística.
Les natures mortes es creen amb calma, distribuint els elements estàtics (no vius) entre llums i ombres, i definint minuciosament els perfils, les formes i les textures dels objectes. Des de la reflexió històrica, podríem considerar molts exemples d’aquest gènere. Personalment, he escollit Fede Galizia (3) i Toni Catany (4): ella il·lustrava amb detall i sensibilitat la pèrdua de brillantor i l’oxidació de les fruites; ell destacava per la mimesi de l’estètica barroca en la fotografia.
Paraules Clau
Referències
Textos
- 1. Stroebel L.; Zakia R. (1993) Encyclopedia of Photography. Third Edition. Boston, London: Focal Press. P. 758.
“A still life is an arrangement of inanimate (or mostly inanimate) elements that express pictorial, narrative, or metaphorical content. Photographic still-life studies evolve from the tradition of still-life paintings that originated as early as the fifteenth century. The most basic challenge of the still-life photographer is to create a composition of objects that are defined by light. During the seventeenth century, the Dutch Masters produced exquisite still-life paintings. These opulent paintings contain lavish tableau arrangements of flowers, fruits, material treasures, and artifacts. The objects seem to be bathed in light that reveals texture, volume, space, and reality. Many photographers have followed the Dutch principles of the still-life, both as an art form and for commercial applications”.
- 2. Morales, J. L. (1989) Barroc i Rococó. Història Universal de l’Art. Volum Vii. Barcelona: Editorial Planeta. (Capítol La natura morta. P. 368.
“Són pintors que en el seu afany realista arriben a obtenir transcripcions de textures de porcellanes i ceràmiques, draps i aliments amb la més gran minuciositat i detallisme. La llum, el cromatisme, els efectes tonals, el dibuix, tot està en funció d’aquesta versió directa, d’aquesta “semblança” prodigiosa que sorprèn i captiva l’espectador. I aquest propòsit, que fa que el pintor sacrifiqui el seu ideari estètic, la seva tècnica particular, o fins i tot la pròpia originalitat al servei d’aquests motlles i fórmules , s’aguditza en la que s’anomena generació clàssica […] ”.
- 3. Bodegones de cocina [en línia]. El bodegón en el Barroco: Fede Galizia y Giovanna Garzoni. Disponible a: < http://bodegonesdecocina.blogspot.com/2012/09/el-bodegon-en-el-barroco-fede-galizia-y.html > (Data Consulta: 4 d’abril de 2021)
- 4. Fundació Toni Catany [en línia]. Toni Catany. Disponible a: < https://fundaciotonicatany.cat/ > (Data Consulta: 4 d’abril de 2021)
Imatges
- NICHOLAS HALL [en línia]. Fede Galizia. Disponible a: < https://www.nicholashall.art/artist/fede-galizia/ > (Data Consulta: 4 d’abril de 2021)
Natura morta pictòrica.
- Amics MNAC [en línia]. Natura morta,#157: Toni Catany. Disponible a: < http://www.amicsdelmnac.org/ca/actualitat/lobra-de-la-setmana-11 > (Data Consulta: 4 d’abril de 2021)
Natura morta fotogràfica.