La Poesia Visual (Joan Salvat-Papasseit, Joan Brossa i Chema Madoz)

A finals del segle XIX i principis del XX van néixer els cal·ligrames (1), utilitzats per poetes com Apollinaire a França o Marinetti a Itàlia. Eren un híbrid entre text i imatge, on les paraules estaven organitzades per crear línies i dibuixos amb un minimalisme estètic.

Aquestes il·lusions òptiques, conegudes com a Poesia Visual, s’utilitzarien en diferents idiomes i països. Posteriorment, també es van integrar en altres disciplines de comunicació visual, com la construcció d’objectes o la fotografia, per imaginar poemes visuals.

Joan Salvat-Papasseit (2), per exemple, va escriure el poema Les formigues (“camí de sol-per les rutes amigues-unes formigues”) entre dibuixos. Joan Brossa (3) va crear poemes visuals amb objectes. Des de la fotografia, Chema Madoz (4) va dissenyar ficcions visuals plenes d’ironia. Anna Zeligowski (5) va representar amb un cal·ligrama, en anglès i en hebreu, un poema japonès del segle XV d’Ikkyū Sōjun.