097

Les taxonomies visuals i l’objectivitat fotogràfica
 (Bernd i Hilla Becher. Axel Schmidt i Anna Defez)

Bernd & Hilla Becher. Fachwerkhaus. 1959-1973 / Axel Schmidt & Anna Defez. ColorsProjekt. 2023
Bernd & Hilla Becher. Fachwerkhaus. 1959-1973 / Axel Schmidt & Anna Defez. ColorsProjekt. 2023

La fotografia ha esdevingut una eina de conservació visual d’elements naturals o artificials que desapareixen amb el temps. En la història de la comunicació visual podem trobar autors, com ara Bernd & Hilla Becher (1), per a qui les taxonomies visuals són una característica conceptual del seu treball fotogràfic. Els Becher eren sistèmics en el seu procés de treball: captaven imatges d’arquitectura industrial amb perspectiva frontal (gairebé sempre), utilitzant la mateixa qualitat de llum i exhibint-les en forma de seqüència visual, alineant els perfils verticals i horitzontals dels components de les imatges a les seves instal·lacions fotogràfiques.

Inspirats en Bernd & Hilla Becher (fundadors de l’Escola de Fotografia de Düsseldorf), Schmidt & Defez (2) creen col·leccions de flors i d’elements naturals, mitjançant un treball interprofessional entre la fotografia i el disseny. Fan servir un procés fotogràfic meticulós, amb una captació múltiple de fotografies amb diferents augments (3) i profunditats de camp (4), i amb un processament d’imatges assistit per programaris intel·ligents. El disseny de les imatges de Schmidt & Defez, així com els seus conjunts fotogràfics, són un exemple de la utilització de processos tècnics (que anticipen l’ús de la intel·ligència artificial) al servei de la sensibilitat i de les emocions de les persones.

Referències

Textos

  • 1. Lemagny, J-C.; Rouillé, A.. (1988) Historia de la Fotografía. Barcelona: Ediciones Martínez Roca, S.A.. (Títol original: Histoire de la Photographie). P. 254.
    “Bernhard y Hilla Becher empezaron en 1959 a reunir fotos sobre la arquitectura industrial que fuesen documentos utilizables. Sin efectos artísticos, eligen el enfoque más frontal y más neutro posible. Más tarde, se dan cuenta de que la foto es el único medio de preservar la belleza involuntaria de las construcciones destinadas a desaparecer y que pueden ordenarse conforme una tipología a la vez monótona y variada (los depósitos de agua, los altos hornos, etc.), como una clasificación efectuada por un naturalista. Ponen en serie imágenes que consideran cada vez menos como documentos sobre una arquitectura que como fotografías escultóricas o esculturas fotográficas (Anonyme Skulpturen, 1970)”.
  • 2. A-D design [en línia]. COLORS: Ars Project. Disponible a: <https://annadefez.com/COLORS > (Data Consulta: 9 de juny 2024)
    “The technique developed by Axel focuses on photo colour and a meticulous photographic process. Objects are removed (carefully) of their natural context and photographed against a black background, taking great care to avoid external influences. A consistent, neutral angle of view is chosen to ensure there are no shadows or reflections, emphasising pure colour and maximum sharpness. The project @colorsprojekt is inspired by Bernd & Hilla Becher, whose work reflects a similar spirit of systematic documentation. Bernd’s childhood industrial landscape, which he sought to preserve through photography, influenced Axel’s approach to capturing plants and mushrooms with the same intention — we document elements that might eventually fade over time. The final images are composed of up to 300 individual shots that are combined using specialized software, akin to a tomography process. This method allows us to achieve consistent sharpness across the entire image, creating a hyperrealistic effect that, due to its two-dimensional nature, becomes perceptible only in the photograph. In reality, plants are seen with pinpoint sharpness as the eye must focus multiple times to capture their full detail. In this context, we have introduced a unique concept of visual transitions. The photographs are presented on a high-resolution screen or monitor in vertical format, beginning as blurred images that gradually become sharper over a defined period. There is no depth of field, but the definition improves continuously, surprising the viewer with an image that seems to grow clearer as time passes. The intention is to inspire awe and reflection on the ever-changing world around us”.
  • 3. Stroebel, L.; Zakia, R. (1993) Encyclopedia of Photography. Boston: Focal Press. P. 474.
    “Magnification. (1) A scale of reproduction that is larger 1.0, that is, the image is larger than the object. (2) In optics, a scale of reproduction regardless of the value. Thus, a scale 1/5 is called magnification even though the image is only one-fifth the size of the object".
  • 4. 045 La metàfora visual de la nitidesa / The visual metaphor of sharpness

Imatges

  • Hacking, J. (2013) Fotografía. Toda la Historia. Barcelona: Blume. (Títol original: Photography. The Whole Story). P. 402.
  • Colors Projekt (@ColorsProjekt). 2023. A: X (abansTwiter) [en línia]. Data de publicació del post 10 Juny 2023. [Consulta: 9 Juny 2024]. Disponible a: https://x.com/ColorsProjekt/status/1667427105620017155/photo/1