096

L’evolució del 3D i 4D en la imatge electrònica
 (Electra)

Henri Cartier-Bresson. Université de Princeton. 1976 / Dominique Belloir. Installation pour Ars Machina. 1983 / André Martin; Xavier Nicolas; Philipe Queau. Maison vole. 1982
Henri Cartier-Bresson. Université de Princeton. 1976 / Dominique Belloir. Installation pour Ars Machina. 1983 / André Martin; Xavier Nicolas; Philipe Queau. Maison vole. 1982

L’any 1983 s’exposava Electra (1) al MAM de París, una reflexió sobre la relació entre l’art i la ciència. Una visió des de l’image management on es podien veure les innovacions de les tecnologies electròniques i les seves repercussions en la comunicació visual. Una altra manera d’entendre la dimensió del temps i el significat (2) de l’obra artística, amb obres en què es podia veure la interactivitat entre les imatges o entre el creador i l’observador. La mateixa exposició presentava una nova forma de veure la tridimensionalitat de les imatges fotogràfiques mitjançant les holografies (3). El que semblava una utopia en els anys vuitanta, quatre dècades més tard, ja forma part de les nostres activitats socials i culturals i algunes d’aquestes tecnologies, fins i tot, han esdevingut obsoletes.

A tall d’exemple, Henri Cartier-Bresson mostrava fotogràficament un moment de reflexió d’uns investigadors a la Universitat de Princeton, en un entorn de cablejat electrònic (una tecnologia anterior als microxips). Belloir exhibia una multi projecció amb pantalles de televisió (amb tubs de raigs catòdics), on les imatges de les pantalles interaccionaven entre si. Martin, Nicolas i Queau mostraven imatges electròniques generades per ordinador, amb una interrelació entre formes visuals, colors i so—precedents dels videojocs i dels entorns interactius digitals.

Referències

Textos

  • 1. MAM (1983). Electra. Paris: Musée d’Art Moderne de la Ville de Paris. P. 22.
    “[…] l’exposition devait surtout illustrer, comme jamais auparavant, un problème plus général et actuel: celui du rapport entre Art, Science et Technologie, avec toutes ses incidences sociologiques. Car ce rapport, entant que tel, est présent dans l’un des principaux courants de l’art d’aujourd’hui, soit qu’il s’oppose à d’autres tendances —telle la vaste et multiple renaissance de la peinture (ou plutôt du pictural) — soit, bien plutôt, qu’il ls complète. La préparation d’Electra requit ensuite de s’adresser aux artistes qui, dans la histoire récente de l’art, ou à l’heure actuelle, ont évoqué explicitement l’électricité, ou en on fait (comme de l’électronique) un usage direct”.
  • 2. Dondis, D. A. (1976). La sintaxis de la imagen: Introducción al alfabeto visual. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, S.A. (Títol original: A Primer of Visual Literacy). P. 123-124. “El significado está tanto en el ojo del observador como en el talento del creador. El resultado final de toda experiencia final, en la naturaleza y fundamentalmente en el diseño, radica en la interacción de opuestos o polaridades: en primer lugar, las fuerzas del contenido (mensaje y significado) y de la forma (diseño, medio y ordenación); y en segundo lugar, el efecto recíproco del articulador (diseñador, artista, artesano) y el receptor (audiencia). En ambos casos, el primero no puede separarse del segundo. La forma es aceptada por el contenido; y el contenido es aceptado por la forma. El mensaje es emitido por el creador y modificado por el observador”.
    “El significado está tanto en el ojo del observador como en el talento del creador. El resultado final de toda experiencia final, en la naturaleza y fundamentalmente en el diseño, radica en la interacción de opuestos o polaridades: en primer lugar, las fuerzas del contenido (mensaje y significado) y de la forma (diseño, medio y ordenación); y en segundo lugar, el efecto recíproco del articulador (diseñador, artista, artesano) y el receptor (audiencia). En ambos casos, el primero no puede separarse del segundo. La forma es aceptada por el contenido; y el contenido es aceptado por la forma. El mensaje es emitido por el creador y modificado por el observador”.
  • 3. MAM (1983). Electra. Paris: Musée d’Art Moderne de la Ville de Paris. P. 46
    “Depuis deux décennies déjà, on assiste à une pratique artistique combinant le laser et l’holographie, qui dès l’origine fut considérée comme très prometteuse sur le plan de l’art. L’holographie procède du phénomène d’harmoniques optiques engendré lorsque la lumière laser traverse des cristaux piézoélectriques. Ainsi l’holographie, jusqu’à ces dernier temps, n’était-elle rien d’autre que de la photographie au laser: une image tridimensionnelle, l’hologramme, était prises sans appareil photographique, ni lentille”.

Imatges

  • MAM (1983). Electra. Paris: Musée d’Art Moderne de la Ville de Paris. P. 107.
  • MAM (1983). Electra. Paris: Musée d’Art Moderne de la Ville de Paris. P. 371.
  • MAM (1983). Electra. Paris: Musée d’Art Moderne de la Ville de Paris. P. 385.