L’evolució de la comunicació visual de l’arquitectura
 (Alex Roman i Zaha Hadid)

Durant l’era de la fotografia fotoquímica aquesta era utilitzada habitualment com a eina de comunicació visual (1) en l’arquitectura i la representació dels espais urbans. Amb el desenvolupament del CGI (computer-generated imagery), la perspectiva fotogràfica s’ha integrat en la creació de projectes arquitectònics, ampliant les possibilitats visuals i conceptuals.

El CGI es fonamenta en els mateixos paràmetres de la fotografia clàssica (càmera, òptica, il·luminació…) però els reprodueix mitjançant algoritmes en els programes d’ordinador (2). Amb la fotografia digital, els punts de la imatge real es converteixen en dades numèriques, fet que permet generar imatges que simulen la realitat. Les imatges es creen amb la màxima nitidesa i el programari especialitzat permet dissenyar efectes de desenfoc.

La dimensió del temps també es pot implementar en els projectes CGI d’arquitectura i fotografia. Des de la ficció, per exemple, Alex Roman (3) combina visions fotogràfiques i arquitectòniques. En el camp de l’arquitectura, Zaha Hadid (4) descrivia l’espai i la llum amb animació 3D per explorar la interacció entre espai i llum, transformant la percepció de l’estructura arquitectònica.