010
Semiòtica visual i fotografia
Als anys setanta, les reflexions sobre la semiòtica, des de la filosofia estructuralista (1), predominaven en diferents àmbits de coneixement. Els conceptes de semiòtica aplicats a la lingüística no servien per estudiar la fotografia, ja que el signe icònic no es pot sintetitzar com el signe lingüístic. Tot i així, alguns components de la relació signe-objecte (icona, índex i símbol) (2) es poden emprar per analitzar una imatge.
En aquesta etapa d’estudiant, per aprendre semiòtica visual i narrativa visual jo captava fotografies per practicar la metàfora visual i l’estudi dels signes icònics. Conscient que el llenguatge visual tampoc era un llenguatge universal i que depenia del lector de la fotografia (3), buscava imatges des de la mirada interior, per explicar aspectes com la contradicció en les situacions o la incertesa davant dels camins a seguir.
Paraules Clau
Referències
Textos
- 1. Eco, U. (1974) . La estructura ausente: Introducción a la semiotica. Barcelona: Editorial Lumen. P. 29. (Títol original: La struttura assente)
“Para Saussure el signo es la unión de un significado con un significante y por ello, si la semiòtica fuera la ciencia que estudia los signos, quedarían excluidos de este campo muchos fenómenos que actualmente se llaman “semióticos” o son de su competencia”.
- 2. Dubois, P. (1986). El acto fotográfico: De la Representación a la Recepción. Barcelona: Paidós Comunicación. (Títol original: L’acte photographique)
- 3. 008 El minimalisme conceptual en la fotografia / Conceptual minimalism in photography
Imatges
- Reflexions d’estudiant sobre la semiòtica de la imatge.