082
The use of death, conceptual art and advertising (Jana Sterbak, Hermann Nitsch & advertising United Colors of Benetton)

In the 1960s, Conceptual Art (1) emerged, and the concept of the work took precedence over form. Most of these artistic experiences have been preserved through their documentation in photography. By the late 20th century, some of the conceptual ideas of art were incorporated into advertising imagery.
Ferrater reflected on the forms of the “meditation of death”(2), considering it to be one of the significant components of history. From a visual semiotics perspective, some experiences in Conceptual Art and advertising marketing speculated on the concept of death and the symbolism of colour (3). For example, in art, Sterbak (4) unsettled the field with her meat dresses, while Nitsch (5) did so with his macabre happenings.
In advertising, Toscani's Benetton (6) campaigns were a contradictory blend of provocation, protest, and marketing. Some media outlets rejected the image of the uniform of the young dead soldier (7) in Bosnia.
Keywords
References
Texts
- 1. Cirlot, L. (1993). Història Universal de l’Art: Volum Últimes Tendències. Barcelona: Editorial Planeta. P. 192.
“El procés de desmaterialització de l’art culmina en l’anomenat Art del Concepte o Art com idea. Dins d’aquesta modalitat el fet essencial és la idea que origina l’obra d’art; el fet que no arribi a realitzar-se no té cap importància. Van ser molts els artistes qui, des de finals del seixanta i fins aproximadament mitjans del setanta, optaren per alguna de les diverses possibilitats que oferia l’Art Conceptual”.
- 2. Ferrater, J. (1971). Diccionario de la Filosofía. Tomo II. Buenos Aires: Editorial Sudamericana. P. 238.
“Platón señalaba ya que la filosofía es una meditación de la muerte. Toda vida filosófica, escribió, después Cicerón, es una commentatio mortis. Veinte siglos después Santayana ha dicho que “una buena manera de probar el calibre de una filosofía es preguntar lo que piensa acerca de la muerte”. Una historia de las formas de la “meditación de la muerte” podría coincidir, según esto, con una historia de la filosofía”.
- 3. Dondis, D. A. (1976). La sintaxis de la imagen: Introducción al alfabeto visual. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, S.A. (Títol original: A Primer of Visual Literacy). P. 69.
“Dado que la percepción del color es la parte simple más emotiva del proceso visual, tiene una gran fuerza y puede emplearse para expresar y reforzar la información visual. El color no sólo tiene un significado universalmente compartido a través de la experiencia, sino que tiene también un valor independiente informativo a través de los significados que se le adscriben simbólicamente”.
- 4. HA! [en línia]. Jana Sterbak: República Checa.1955. Disponible a: < https://historia-arte.com/artistas/jana-sterbak > (Data Consulta: 4 de maig de 2024)
- 5. Austria Forum [en línia]. Nitsch, Hermann. Disponible a: < https://austria-forum.org/af/Biographien/Nitsch%2C_Hermann > (Data Consulta: 4 de maig de 2024)
- 6. Toscani, O. (1996). Adéu a la Publicitat. Barcelona: Editorial Empúries (Títol original: La pub est une charonge qui nous sourit). P. 14.
“Els publicistes, que pretenen posseir la “nova ciència de la comunicació”, fa trenta anys que declaren que són capaços de convertir el filó gegantí dels inversors en un art de vendre magnífic. En realitat, mantinguts amb escreix pels anunciants enganyats de fa temps, continuen entapissant el planeta sencer amb la mateixa imatgeria embrutidora”.
- 7. Toscani, O. (1996). Adéu a la Publicitat. Barcelona: Editorial Empúries (Títol original: La pub est une charonge qui nous sourit). Apartat: La història de Marinko Gagro i del monument al soldat conegut. P. 63-68.
Images
- Cirlot, L. (1993). Història Universal de l’Art: Volum Últimes Tendències. Barcelona: Editorial Planeta. P. 304.
- Cirlot, L. (1993). Història Universal de l’Art: Volum Últimes Tendències. Barcelona: Editorial Planeta. P. 197.
- Toscani, O. (1996). Adéu a la Publicitat. Barcelona: Editorial Empúries (Títol original: La pub est une charonge qui nous sourit). P. 64.