082

La utilització de la mort, art conceptual i publicitat 
(Jana Sterbak, Hermann Nitsch i publicitat de United Colors of Benetton)

Jana Sterbak. Vanitas: Flesh Dress for an Albino Anorectic. 1987 / Hermann Nitsch. Aktion auf Prinzendorf. 1984/ Oliveiro Toscani (Publicitat Benetton). Bosnian soldier. 1994
Jana Sterbak. Vanitas: Flesh Dress for an Albino Anorectic. 1987 / Hermann Nitsch. Aktion auf Prinzendorf. 1984/ Oliveiro Toscani (Publicitat Benetton). Bosnian soldier. 1994

Als anys seixanta, va sorgir l’Art Conceptual (1), en què el concepte de l’obra predomina per sobre de la forma. La major part d’aquestes experiències artístiques s’han conservat gràcies a la seva documentació en fotografia. A finals del segle XX, algunes de les idees conceptuals de l’art es van incorporar a la Imatge publicitària.

Ferrater va reflexionar sobre les formes de la “meditació de la mort” (2), considerant-la un dels components significatius de la història. Des de la semiòtica visual, algunes experiències d’Art Conceptual, i de màrqueting publicitari, van especular sobre el concepte de la mort i el simbolisme del color (3). Per exemple, en el camp de l’art, Sterbak (4) va incomodar amb els seus vestits de carn, mentre que Nitsch (5) ho va fer amb els seus happenings macabres.

En l’àmbit de la publicitat, les campanyes de Benetton de Toscani (6) van ser una barreja contradictòria de provocació, denúncia i màrqueting. La imatge de l’uniforme del jove soldat mort (7) a Bòsnia va ser rebutjada per alguns mitjans de comunicació.

Paraules Clau

Concepte Imatge de publicitat Semiòtica visual

Referències

Textos

  • 1. Cirlot, L. (1993). Història Universal de l’Art: Volum Últimes Tendències. Barcelona: Editorial Planeta. P. 192.
    “El procés de desmaterialització de l’art culmina en l’anomenat Art del Concepte o Art com idea. Dins d’aquesta modalitat el fet essencial és la idea que origina l’obra d’art; el fet que no arribi a realitzar-se no té cap importància. Van ser molts els artistes qui, des de finals del seixanta i fins aproximadament mitjans del setanta, optaren per alguna de les diverses possibilitats que oferia l’Art Conceptual”.
  • 2. Ferrater, J. (1971). Diccionario de la Filosofía. Tomo II. Buenos Aires: Editorial Sudamericana. P. 238.
    “Platón señalaba ya que la filosofía es una meditación de la muerte. Toda vida filosófica, escribió, después Cicerón, es una commentatio mortis. Veinte siglos después Santayana ha dicho que “una buena manera de probar el calibre de una filosofía es preguntar lo que piensa acerca de la muerte”. Una historia de las formas de la “meditación de la muerte” podría coincidir, según esto, con una historia de la filosofía”.
  • 3. Dondis, D. A. (1976). La sintaxis de la imagen: Introducción al alfabeto visual. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, S.A. (Títol original: A Primer of Visual Literacy). P. 69.
    “Dado que la percepción del color es la parte simple más emotiva del proceso visual, tiene una gran fuerza y puede emplearse para expresar y reforzar la información visual. El color no sólo tiene un significado universalmente compartido a través de la experiencia, sino que tiene también un valor independiente informativo a través de los significados que se le adscriben simbólicamente”.
  • 4. HA! [en línia]. Jana Sterbak: República Checa.1955. Disponible a: < https://historia-arte.com/artistas/jana-sterbak > (Data Consulta: 4 de maig de 2024)
  • 5. Austria Forum [en línia]. Nitsch, Hermann. Disponible a: < https://austria-forum.org/af/Biographien/Nitsch%2C_Hermann > (Data Consulta: 4 de maig de 2024)
  • 6. Toscani, O. (1996). Adéu a la Publicitat. Barcelona: Editorial Empúries (Títol original: La pub est une charonge qui nous sourit). P. 14.
    convertir el filó gegantí dels inversors en un art de vendre magnífic. En realitat, mantinguts amb escreix pels anunciants enganyats de fa temps, continuen entapissant el planeta sencer amb la mateixa imatgeria embrutidora”.
  • 7. Toscani, O. (1996). Adéu a la Publicitat. Barcelona: Editorial Empúries (Títol original: La pub est une charonge qui nous sourit). Apartat: La història de Marinko Gagro i del monument al soldat conegut. P. 63-68.

Imatges

  • Cirlot, L. (1993). Història Universal de l’Art: Volum Últimes Tendències. Barcelona: Editorial Planeta. P. 304.
  • Cirlot, L. (1993). Història Universal de l’Art: Volum Últimes Tendències. Barcelona: Editorial Planeta. P. 197.
  • Toscani, O. (1996). Adéu a la Publicitat. Barcelona: Editorial Empúries (Títol original: La pub est une charonge qui nous sourit). P. 64.