043
La definició i la difuminació en l’abstracció pictòrica (P. Mondrian, M. Rothko i F. Bacon)
Al segle XIX es discutia si el realisme (1) havia de formar part de la pintura o de la fotografia. Al segle XX els diferents graus d’abstracció (2) es van convertir en un exercici de llibertat i en una via per a la recerca d’un estil propi dels artistes. Alguns cercaven l’abstracció a partir de les formes dels objectes i dels subjectes reals; altres construïen composicions abstractes desvinculades de la realitat. Uns quants definien amb gran nitidesa els contorns i els colors; altres difuminaven les línies de separació entre les tonalitats.
Es poden citar nombrosos autors (3) i estils d’estètica abstracta. Per exemple, Malèvitx (4) utilitzava la proporció àuria (5) amb perfils definits. Mondrian dissenyava composicions geomètriques amb vores molt marcades. Rothko feia composicions d’estètica expressionista amb línies de separació molt difuses. Bacon representava subjectes borrosos, evocant la sensació de moviment a través d’una tècnica que recordava l’efecte de la captura fotogràfica en moviment (6).
Paraules Clau
Referències
Textos
- 1. Scharf, A. (1994). Arte y fotografía. Madrid: Alianza Editorial, S.A. (Títol original: Art and Photography ) P. 132.
“Entre 1850 y 1859 apareció en Francia una “escuela” realista que propugnaba una objetividad histórica tan extremada que solo con la cámara fotográfica era posible. Durante este mismo período, los fotógrafos trataron de dar a sus imágenes los atributos espirituales y las cualidades subjetivas que normalmente se relacionan con la pintura. La coincidencia de tan anómalas ideas tenia forzosamente que turbar conceptos anteriores sobre el arte y la fotografía, y provocó una inundación de improperios que, a su vez motivaron una investigación sobre la naturaleza del arte y la realidad en relación con la fotografía”.
- 2. Arnheim, A. (1979). Arte y percepción visual: Psicología del arte creador. Madrid: Alianza Editorial, S.A. (Títol original: Art and Visual Perception: A Psychology of the Creative Eye ) P. 166.
“Los niveles de abstracción. Una dimensión en la que el artista puede ejercitar su libertad es el grado de abstracción que emplee para representar su tema. Puede hacer una réplica del aspecto interior del mundo material con la fidelidad meticulosa del pintor de trompe l’oeil, o bien, como Mondrian y Kandinsky, trabajar con formas enteramente no miméticas, que reflejan la experiencia humana mediante la pura expresión visual y las relaciones espaciales. Dentro del ámbito figurativo, muchos estilos de producción de imágenes se limitan a retratar las cosas naturales con sólo unos pocos rasgos estructurales”.
- 3. Suàrez, A; Vidal, M. (1989) Història Universal de l’Art: El segle XX. Volum IX Barcelona: Editorial Planeta.
- 4. National Geographic (2014). La Divina proporción: El lenguaje matemático de la belleza. Barcelona: RBA Libros, S. A. P. 112.
Kazimir Malèvitx. Composició suprematista. 1915.
- 5. Corbalan, F. (2010) La Proporción áurea: El lenguaje matemático de la belleza. Barcelona: RBA Libros, S.A.
#085. La geometria en l’art i en l’arquitectura: la proporció àuria/ Geometry in art and architecture: the golden ratio
- 6. 042 La descontextualització de l’objecte i el moviment del subjecte / The decontextualisation of the object and the movement of the subject
Imatges
- Suàrez, A; Vidal, M. (1989). Història Universal de l’Art: El segle XX. Volum IX Barcelona: Editorial Planeta. P. 207.
- Cirlot, L. (1993). Història Universal de l’Art: Volum Últimes Tendències. Barcelona: Editorial Planeta. P. 80.
- Museo del Prado (2009). [en línia]. Francis Bacon. Disponible a: < https://www.museodelprado.es/actualidad/noticia/francis-bacon/d4ceacea-45cc-43a1-90c6-28b4e80ad007 > (Data Consulta: 3 de gener de 2024)