La narrativa en colors, sense paraules

Gianni Rodari, en el seu llibre La Gramàtica de la Fantasia, explicava que una de les bases de la fantasia era la fusió de dos conceptes diferents per crear-ne un de nou. El que ell anomenava el “binomi fantàstic” (2).

La joventut és una etapa de canvi, plena de ganes d’experimentar i descobrir coses noves. Encara més quan, per alguns de nosaltres, aquest despertar vital (2) va coincidir amb la mort d’una dictadura. Després de tanta grisor, hi havia l’anhel d’experimentar en colors. Per exemple, vaig explorar estratègies de narrativa visual, incorporant fotografies dins de fotografies o utilitzant la pel·lícula infraroja (3) per alterar els colors naturals de la vegetació.

També vaig fer incursions en la poesia visual, combinant fotografia i fotograma (4), col·locant globus de còmic opacs sobre el paper fotogràfic durant el procés de positivat. La marca de tonalitat més clara que quedava, es pintava manualment amb anilines de colors. A més vaig experimentar amb la seqüència visual, generant vincles entre la fotografia i el còmic, retallant fotografies i distribuint-les en una composició de làmina (5). En aquesta mostra, la part superior de la composició s’ha escapçat i les cares s’han pixelat per preservar els drets d’imatge (6).