041
La nitidesa en la llum i en la foscor (Hiroshi Sugimoto, Yoshio Shiratori i Tadao Ando)

El control de la llum i de la nitidesa són dos elements essencials de la comunicació visual en fotografia. Hiroshi Sugimoto (1) és un autor d’estètica minimalista, abstracta i simbòlica. En alguns dels seus treballs utilitza la foscor (2) i la imatge borrosa (3). En la sèrie Theaters (4) sobresurt l’esclat de llum a la penombra i en Architecture emfatitza els components essencials de l’arquitectura amb la manca de nitidesa.
L’arquitecte Tadao Ando (5) ressalta per la utilització de la llum natural en un espai geomètric. L’any 1989 va edificar l’Església de la Llum a Osaka. Des de la semiòtica visual, el perfil de llum de la creu, en la paret de fons de la capella és una barreja formal del simbolisme de les cultures occidental i oriental. Yoshio Shiratori la va fotografiar des de la perspectiva de la imatge d’arquitectura i Hiroshi Sugimoto des de la metàfora visual. Les dues fotografies mostren la manca d’adaptació a la foscor (6) en els processos fotoquímics.
Paraules Clau
Referències
Textos
- 1. Sugimoto, H. [en línia]. HOME. Disponible a: < https://www.sugimotohiroshi.com > (Data Consulta: 29 de desembre de 2023)
- 2. Stoichita, V.I.. (2000). Breve Historia de la sombra. Madrid: Ediciones Siruela. (Títol original: A Short History of the Shadow ) P. 195.
“¡Qué difícil es comentar el Cuadrado negro de Malévich! Más difícil que cualquier otra iniciativa hermenéutica, ya que la pretensión de su creador era realizar un cuadro “alógico”, que no es lo mismo que una imagen desprovista de sentido, sino una imagen que se sitúa más allá del sentido. La única solución posible que le resta al intérprete de las formas culturales es un comentario indirecto y paradójico”.
- 3. Dondis, D. A. (1976). La sintaxis de la imagen: Introducción al alfabeto visual. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, S.A. (Títol original: A Primer of Visual Literacy ). P. 145.
“La agudeza como técnica visual, está íntimamente ligada a la claridad del estado físico y a la claridad de expresión. Mediante el usos de contornos netos y de la precisión, el efecto final es nítido y fácil de interpretar. La difusividad es blanda, no aspira tanto a la precisión, pero crea más ambiente, más sentimiento y más calor”.
- 4. Sugimoto, H. [en línia]. ARTWORKS: Theaters. Disponible a: < https://www.sugimotohiroshi.com/new-page-7 > (Data Consulta: 29 de desembre de 2023)
- 5. EL CROQUIS (1990) Tadao Ando: Church of the Light. Madrid: El Croquis Editorial. Número 44, P. 98-106.
- 6. Stroebel L.; Zakia R. (1993) Encyclopedia of Photography.Third Edition. Boston, London: Focal Press. P. 183.
“The process by which a person’s visual perceptual system adjusts to a low level of illumination, producing an increase in sensitivity. For example, when first entering a darkroom, or a movie theater, everything appears darks and then gradually begins to lighten. In complete darkness, the maximum adjustment takes about forty minutes”.
Imatges
- Sugimoto, H. [en línia]. ARTWORKS: Architecutre. Disponible a: < https://www.sugimotohiroshi.com/new-page-5 > (Data Consulta: 29 de desembre de 2023)
- EL CROQUIS (1990) Tadao Ando: Church of the Light. Madrid: El Croquis Editorial. Número 44, P. 103.